Objectiu aconseguit: ja som una
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 13 Nov, 2009- Televisió sense fronteres? La lletra és bona, la música no. Suport del
PSM a aquesta iniciativa? I ara. Pura propaganda. Fets i no paraules,
açò és el que voldria.
Sovint l’esquerra alternativa serveix per fer una digníssima oposició. Al PSM, com a partit d’esquerres i exnacionalista, el podríem encabir entre els que practiquen aquesta opció. El nacionalisme fa temps que l’han venut, trepitjat i bescanviat per un coixí com aquells que hi ha al palauet d’en Mates.. Punyeteros culs, punyeteres butxaques. Del PP ja ni en xerr, d’EU tampoc. Del PSOE no podem esperar res de bo. La democràcia serveix, bàsicament, no per triar els que han de comandar, sinó per fora els que no ho fan bé. El PSOE no solament no ho fa bé, és que és urgent enviar-los a la banqueta. El PSM, a les Illes i a Menorca, contribueix prou a mantenir en el govern aquest enemic de la nació catalana. És cert que alguns socialistes m’han sorprès favorablement, com Tura, Ernest Maragall… i fins i tot Montilla. També ho és que he acabat sentit un gran devoció pel conseller Castells, i què? La realitat és que travessam un moment molt complicat si pretenem de no desaparèixer. Que amb el PP ens aniria pitjor? Ho dubt. si comandàs el PP el PSOE ens tronaria a vendre el seu projecte federalista, etc. Vol dir açò que vull que comandi el PP? No! Mai de la vida –és un exageració, açò de dir mai, tot i que és un exageració que probablement m’acompanyarà fins que em mori--, el que vull és no perdre basa, car ARA NO LA PODEM PERDRE.
Pels seus fets els coneixereu, deia part d’un text que avui gairebé no es llig. Em sembla que ja els conec, els del PSM: uns falsos. No més falsos que els altres, no més falsos que jo (segurament ho són molt més, però acceptaré de dur el mateix estigma ). He mantingut durant molts de mesos que si els PSM (tots dos) a les Illes –i UM, que també ens regala cada recital…-- i ERC al Principat haguessin volgut, veuríem TV3, el 33, el K3… i els canals turcs fins i tot quan emeten pornografia dura. No em valen les excuses. Les han esgotades. Si el PSOE els ha enganyat aprofitant una de les tres possibilitats que se m’acuden, no sé què fan al costat d’aquesta gent. Em fa gràcia. Pales amb gent important del PSOE i et diuen pestes del PSM, però pestes. A la mateixa Maite, a Ciutadella, li han de xiular les oïdes d’una manera… Que quines són les tres possibilitats? Ben senzill: a) els del PSOE són molt llestos, cosa que qualsevol observador veu que cal descartar; b) els del PSM són molt limitats, cosa descartadíssima; c) un amor immens a la cadira, un amor que frega el fetitxisme malaltís. Aquesta darrera fa color de ser la resposta. I ara ens diuen que s’afegiran a la campanya TELEVISIÓ SENSE FRONTERES? I una (deix triar la paraula)! El caliu s’ha apagat. Fa uns mesos la televisió catalana era exigida per molta gent, avui el poble s’ha acostumat a viure així i IB3 i el senyor Roures (el PP i el PSOE) han fet net el pot. El PSM jugava restat i amb la bossa petita. Podia guanyar, però no sap jugar amb aquestes cartes. Qui no hi sap jugar, no ha de tenir vicis i si els té corre risc. El PSM té un vici, és avar; i un problema, és covard. El català és mort. El PSM era l’únic que el podia salvar. Era ben senzill. Antichs, Marcs, Carboneros, Turs… tota aquesta gent havia de quedar en minoria. La nació quan mor, mor. No és recuperable. Hna hagut d’actuar en el moment més difícil de la història i no han sabut sortir-se’n: són flacs. Estan mal dirigits. Tenien una responsabilitat i han fallat. Perquè sí, era seva la responsabilitat. Els altres partits no la reclamaven. És més, si pretenien res era justament aconseguir de deixar-nos fora de combat per sempre… i ho han fet molt bé. Tres-cents anys després, l’objectiu s’ha aconseguit. El poble català és una peça de museu. Arriba España! Amb les armes i les lleis no van poder eliminar-nos: les pròpies ganes de comandar han fet la feina. Serà meravellós veure com una tal Rosa Díez fa festa. I serà meravellós veure com el TC capola la veu del poble. Si els besavis poguessin veure el que han fets els seus besnéts… Un tercera part del somni del general s’ha aconseguit. Allò de grande y libre… era fantasia.
Article valent i amb moltes veritats