Dir la veritat és anticonstitucional
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 17 Des, 2009- Sincerament, el seu nivell --el dels jutges del Tribunal Constitucional--, em preocupa. No discutesc la seva nul·la o minsa legitimitat, car m'importa ben poc el que dictin, el que decidesquin o si quan buiden els ronyons ho fan drets o asseguts. Pas d'ells i pas molt més del document sagrat, la Gran Enredada, un subtil sistema que ha tingut part del poble espanyol de tocar-me la pera.
El voraviu, me l’estan tocant no perquè em vulguin convertir en espanyol, ja que açò en certes circumstàncies ho podria arribar admetre, sinó perquè la seva capacitat jurídica i fins i tot de comprensió gramatical, lèxica i sintàctica és tan esquifida que l’única cosa digna que puc fer és jugar-me la llibertat i estar disposat a anar a la presó per dir que, com a juristes, aquest grup de magistrats frega la incompetència més absoluta. Són incompetents perquè no tenen dret a decidir per sobre d’un poble i ho són per raons tan òbvies que fóra sobrer esmentar-les atès que tenen poc a veure amb la carrera judicial. Aquest tribunal, absolutament polititzat, neix amb defecte clau: tothom sap què votarà cada àrbitre i se suposa que un jutge ha de decidir sobre una sentència d’una manera absolutament imparcial. Si no ja podem decir qui té rao jugant a cara o creu.
A part, però dels seu poc dret a imposar el seu criteri a un poble, ens trobam amb detalls tan curiosos, i deixats de banda, com ara el poc cas que fan a altres sentències. Una d’aquestes, de 1990, diu clarament que “els preàmbuls legals no poden ser objecte de cap recurs d’inconstitucionalitat”, i es veu que aquest grup d’amics que es deuen reunir exclusivament per sopar, no se n’ha assabentat. Dinou anys és poc temps per memoritzar una frase d'11 paraules (dotze en castellà, cosa que encara hi afegeix una dificultat extra). Val a dir que aquesta manca de capacitat la comparteixen amb el Defensor del Poble, amb alguns presidents de comunitats autònomes i amb diversos partits. Entre aquests, hi destaca, com és habitual, el PP. Sí, sí, el PP… i també bona part del PSOE, la seva marca blanca, que no es cansa de fer el sant quan de fet és una bona imitació de l'altre. Ho tornaré a dir, una vegada més: PP=PSOE. No és que sigui una espasa per haver-ho esbrinat, és que la ciència bàsica se’m dóna bé.
Parau atenció al famós text, el Prèambul, que va aprovar el Parlament espanyol i el poble de Catalunya. Diu així: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”. Agafem solament la primera frase “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària”. Què, ja l’hau llegida? Si no en teniu prou amb una vegada ho podeu fer dues, però dubt que sigui necessari. No trobau que és ridícul dir que açò és anticonstitucional? Puc entendre que als magistrats, al PP i a més gent no els agradi, però és que el contingut d’aquesta frase solament deixa constància d’una cosa que va passar al Parlament de Catalunya! Que no és cert que el Parlament va definir Catalunya com una nació? Si, i tant que és cert. Si ho podia fer o no és un altre tema. El text que es discuteix és, en aquest cas, com una acta. Que no és cert que un notari dóna fe de diversos actes sense expressar la seva opinió? Que no serveix, la seva intervenció, per validar un testament, més enllà que hi estigui d’acord o que trobi que qui el fa és un tanoca o un mal pare? Idò amb aquest preàmbul, tal com està redactat, no hi ha gaire cosa a dir. No em puc imaginar que algun periodista que escrigui “ahir al Parlament el diputat XXX es va aixecar, va fer un rot i a continuació va fer un riu a set centímetres de la porta” pugui ser atacat i que hom pugui afirmar que el seu text és groller. Home, en tots cas les grolleries seran el rot i el riu, i el porc serà el diputat. Dir el que va passar no és discutible per ningú, ni tan sols per aquest grupet de magistrat que estan per damunt del bé i del mal.
Dir la veritat, dir el va decidir un grup de diputats, pot ser cert o fals, el que mai no serà és anticonstitucional. Bé, açò en el benentès que dir la veritat no sigui una agressió contra la Gran Enredada i em tem que és justament per aquí que va la cosa. Acabarem mentint per imperatiu legal.
Potser li dius la Gran Enredada, a la Constitució Espanyola ?