Indesinenter
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 28 Des, 2009- Em conten que, parlant amb un ex president de la Generalitat, aquest va dir cosa així com ‘avui Espriu és mort’.
I ara? Que caduca aquest senyor? Si el poeta de Sinera va morir el 1985! Llavors, Pujol s’aixeca, va a una lleixa de la llibreria, agafa “La pell de brau” i es posa a llegir: ‘Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor’”, i allò altre ‘Escolta sempre això, Sepharad: els homes no poden ser s i no són lliures...’ Així unes quantes citacions més fins a reblar el clau: Veus com és mort? Ja ningú no el té en compte ni aquí ni a Espanya...
Indesinenter, adverbi llatí que podríem traduir per ‘sense aturar’, és el títol d’un text de Salvador Espriu, que va popularitzar el cantant Raimon. És un poema narratiu perquè conta com algú, que podia ser senyor de si mateix, esdevé gos mesell, ‘arnat, menjat de plagues’, i que, oblidant-se de la raó que té, s’ajup sota el fuet i llepa la mateixa mà que el té fermat enmig del fang. Tant d’enviliment li ha vingut per por o per un egoisme llosc.
Aquest és el destí dels pobles que, sotmesos a un amo i perduda la dignitat, només els queda el recurs miserable de lladrar (‘la gran vergonya mansa dels lladrucs’). Em deman si nosaltres a les Balears no som pobles d’aquesta mena. Fa anys que patim un espoli econòmic sagnant mitjançant un sistema tributari confiscatori. En efecte, les Balears van deixar de rebre del sistema de finançament autonòmic 1.632,4 milions d’euros del 2002 al 2006, i a continuació la cosa no va millorar. I això ha estat així per dues raons: perquè no s’han actualitzat les variables del sistema, sobretot la població, i perquè l’any 2001 es van estimar a la baixa les necessitats de finançament de l’arxipèlag. Es pot llegir a un informe dels Serveis de Finançament del Govern publicat per l’Institut d’Estudis Fiscals, dependent del Ministeri d’Economia i Hisenda, quan el dirigia Pedro Solbes.
Amb les promeses d’un nou finançament van néixer esperances per acabar amb el greuge històric. El govern de R. Zapatero havia reconegut la injustícia envers els ciutadans de les illes Balears i ens assegurava que, si més no, les quantitats que ens arribarien no quedarien en cap cas per davall de la mitjana i garantirien la suficiència financera que constitucionalment han de tenir els serveis transferits. No sembla que amb la nova llei que les Corts han aprovat hagi de ser així. Tot i millorar respecte del model antic, el nostre país pot quedar 8’1 punt per davall de la mitjana. Continuam al furgó de coa, o sigui en la posició on sempre hem estat i que, vist allò que es veu, ens devem merèixer.
L’esmena de Pere Sampol, aprovada al Senat amb el suport de Joan Huguet i d’Artur Bagur, suposava garantir que les Illes Balears arribessin, almanco, a la mitjana del finançament. Però al Congrés dels diputats la suma de vots de PP i PSOE ha tombat aquesta garantia legal i encara hem hagut d’escoltar el retret del portaveu socialista, que renyava els qui l’havien recolzada perquè suposava, deia, “una demostració de desconfiança respecte del govern d’Espanya”. I què volia aquest senyor? Que siguem bons al·lots i a l’hora d’ara ens creguem encara les seves menes. Au, va!
Amb tot i amb açò, no cal que es preocupin els nacionalistes majoritaris, que aquí, encara que tenim poca representació a las Cortes, els escons són per a ells. Som una província obedient. Indesinenter oboediens et obsequens.
Espriu, tanmateix, ens anima a no desesperar del vell vençut. Només ‘caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou’... Llavors sí -‘si s’arrisca de cop a ser qui és’-, és salvarà com a poble, ‘ja l’amo de tot, no gos mesell, sinó l’únic senyor’... Aquest Espriu no, que no és mort.
(Publicat al DdBalears, 27 de desembre de 2009)
cheap fake watches
Breitling replica
Rolex GMT replica
Burberry watches
Alain Silberstein replica