" En menorquín, porfa…"
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 1 Feb, 2010- Cadascú té les meves manies. Són tan inexplicables com pròpies. Em
resta el dubte de si són transferibles, però el meu interès per la
metafísica comença cada dimecres, així que avui no toca. El partits
s'han afegit en aquesta nova moda. Cada partit té les seves.
Personalment m'agraden les del PP. Deu ser que ara les estudii i "conèixer
és estimar". Idò bé, el PP actualment s'esmerça a aconseguir sigui com
sigui salvar el menorquí. Sí, sé que no us ho podeu creure, i
probablement feis bé, però és que estan afectats per aquest amor, tot i que
només és paraula, que açò ja els fa el pes.
Com haureu llegit a la premsa, ara estan interessadíssims a aconseguir que els llibres de text s’editin en menorquí. A mi em sembla bé. Jo sempre estic a favor dels que han de comandar i ara el vent bufa a favor d’aquesta gent. Els altres no hi estan d’acord, cosa incomprensible en el cas de la marca blanca del PP (llegiu el PSOE). Ja em direu com pot una persona normal distingir un socialista d’un popular… Jo em declar incapaç. El PSM tampoc no hi està d’acord: un error. En realitat, la gent del PP que proposa aquesta opció, ja es conformaria que la portada dels llibres digués que l’interior estava escrit en la supervariant menorquina. Us pensau que els obriran mai? Per qui els preneu? L’interior tant és… podria estar perfectament en wolof, o islandès occidental… hi ha moltes opcions, cadascuna supra l’anterior. Siguem clars: els llibres no s’han d’obrir. Fer-ho, els podria fer canviar d’idees i açò els faria perdre vots. Davant del perill, cal ser curosos. Faria bé la secció menorquinista del PP de tornar a elaborar un índex de llibres prohibits. Els recoman que sigui extens, complet. Com abans, vaja. Jo, si fos d’ells, els prohibiria tots. Ara toca que la seva intenció és demostrar interès per les coses menorquines. Error! Des de fa una temporada fan veure que és la llengua, però mira, qualsevol dia poden optar per les gallines, la qual cosa seria molt interessant, atès que podrien pactar amb na Tuni per fer fora els seus germans del PSOE del CIM. Desgraciadament, no se’ls ha acudit, per ara. Ja vindrà. Mala estratègia, la seva. El PP té un problema de direcció immens. Cadascú té els seus embolics, val a dir-ho. El PSOE té el problema de ser incapaços de gestionar moderadament bé i el PSM està afectat per un amor boig per la cadira, la qual cosa els fa renunciar al seus principis a canvi d’una paga generosa. La pela és la pela i com que ens volen fer fora de l’euro… convé estar preparats.
Què voleu que us digui? En el tema dels llibres, enyor les èpoques passades. No recordau aquells magnífics llibres de fusta que venien a les botigues de mobles? Allò era literatura real, la resta són banaulades i ganes de presumir. Hi ha gent que val i gent que no. Hi ha gent sàvia, gent que sap quina és la utilitat dels llibres. Sense anar més enfora, a Alaior hi havia un cervellàs que va anar a la Llibreria Catalana a comprar “metros” de llibres. Aquest home era un avançat. Jo, si fos del responsable d’impedir la lectura del PP, el cercaria i l’afiliaria ara mateix. Els llibres han de servir exclu-si-va-ment per decorar. Manies fora. Compres un moble, mires quants de metres de llibre et calen per decorar-lo i que mudi el i al menjador i els compres.
Hi ha altres casos famosos, no tots són de Guixònia. Què em dieu d’aquell senyor que volia serrar una enciclopèdia perquè els volums eren massa alts? També sabia de què anava, la criatura. En voleu més? Aquesta la va contar el senyor Lara, amo de Planeta i part de l’Univers. Es veu que sobre la taula tenia una enciclopèdia els toms de la qual havien quedat sense imprimir. Com que arribava tard a l’oficina –el senyor Lara deia que un negoci que no et permet llevar-te a migdia no és negoci ni és res--, algú va vendre els volums. La seva empresa mai no ha rebut cap queixa. Pregunta: quants cops ha obert el propietari els volums adquirits? Resposta: cap. El propietari és del PP menorquí? Resposta: chi lo sà.
.
Quines coses passen per aquí. Ens defensen la nostra variant d’una manera que em fa patxoca. “No t’aturis, prenda, que açò promet”. L’orgasme em farà cridar, impotent i tot! El nostre autoodi és gloriós. I intermitent. Ara ens imitaran els populars de Múrcia i reclamaran que els seus llibres de text també siguin en la variant local. Genial. Que no deien que el català era inservible per a la cultura, atès que just just s’emprava? Em fa por que descobresquin que amb el menorquí passa el mateix. Cada dia s’empra més poc… excepte al temples del PP. Pareu l’orella a qualsevol de les seves seus. Estau preparats? Ho sentiu, no? “Buenos días, Antonio. ¿Que ya has dekado de fumar?”. La conversa continua ad infinitum. Totalment en menorquí, com heu pogut comprovar.
Una nostra veïna va comprar una col·lecció de llibres variats tot just després que el fuster li acabàs de muntar la llibreria, cofoia va dir:"Fan bonic eh?.... no sé... "hasta" per si un dia se volen llegir!"