El "malfraig" del Général-Chanzy
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 7 Feb, 2010- Aquell vapor va sortir / el dia vuit de Marsella; / la sortida fou molt bella / però tingué mala fi...
Així comença un glosat de Josep Rexart i Mora, (a) en Bep Manxa (Maó, 1843-1915), que es refereix a un terrible fet luctuós succeït a la costa nord menorquina, al terme de Ciutadella, concretament a sa Punta des Llosar (enderrossalls de sa Torre Nova). El vapor francès Général Chanzy, que feia la ruta Marsella – Alger, amb 69 tripulants i 87 passatgers a bord, en la fosca nit tempestuosa del 9 al 10 de febrer de l’any 1910 va perillar contra els penya-segats de suvora el cap d’en Nater, on avui hi ha una farola, el Far Nati, curiosa evolució popular de l’antropònim esmentat suara. Van morir tots, llevat d’un home de vint-i-tres anys, Marcel Baudez, que era empleat de duanes. Una desgràcia tan gran, la gent no se la podia creure:- A sa punta des Llosar /perillà un barco francès / i l’amo de son Olivar / de tot açò no en creu res!
Mon pare, que era el darrer d’onze germans, contava que el seu germà setè es deia Marcel precisament per mor d’aquell únic nàufrag que va sobreviure, i ves per quina causalitat de la vida, el meu oncle Marcel també, com el jove Baudez, va exercir d’oficial de duanes, a Port Bou, a la frontera francesa.
No és gens estrany que l’impacte de la tragèdia en la població menorquina mogués a fer-ne gloses. Hi ha una literatura d’aquell dol. Tenim, en efecte, el text confegit per mestre Manxa (Naufragi d'es vapor francès "General Chanzy", ocorregut a la costa nord de Menorca dia 9 de febrer de 1910, que es publicava, just una setmana després, en forma de full de literatura de cordill, és a dir, papers que venia l’autor pels carrers a fi de fer quatre cèntims, i que va publicar el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella al Quadern de Folklore, núm. 29: Gloses d'en Primer, I).
Els diaris de l’època en van venir plens. El suplement il·lustrat de Le Petit Journal, de diumenge 27 de febrer d’aquell any, en relatar els fets, reprodueix dues il·lustracions ben curioses. En una, es veu com l’únic supervivent contempla des de les roques l’horreur de la Catastrophe”, o sigui la mar furiosa gitant cap al codolar tot de restes del vaixell naufragat i del que hi contenia, altrament dits “derelictes”. En l’altra, dos mariners menorquins, que duen al cap la típica barretina catalana i mediterrània, des d’un bot al rem malden de recuperar cadàvers, mentre una gernació s’ho mira des de dalt les penyes. El text és prou eloqüent: “Les habitants de Minorque tentent d’arracher à la mer les cadavres et les épaves”.
Alguns poetes locals en van escriure elegies. La periodista Laura Bañon n’ha fet un relat ficcional d’aquella història a partir de la figura de Marcel (2001) i el novel·lista actual, Joan Pons, és autor de la narració Nàufrags (1993), on s’al·ludeix igualment en un capítol a aquell desastre.
Amb motiu d’acomplir-se el centenari, la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella ha volgut commemorar-ho i per a aquest cap de setmana ha organitzat les seues VII Jornades de Recerca Històrica amb la participació dels historiadors francesos Pierre Echinard i Jean-Jacques Jordi i amb una vetlada literària.
A Mallorca es coneix el mot “malfraig” per designar una destroça o altra acció danyosa. Sa Veu de Sóller informava el 26 d’octubre passat que “desgraciadament, tots els caps de setmana es produeixen fets vandàlics” i titulava “orgia de malfraig durant el cap de setmana. A s’albufera de Son Bou (Alaior) hi havia un indret anomenat sa bassa de Malfraig, que avui està pràcticament reblida per la construcció d’un aparcament d’uns hotels. Hem d’entendre que malfraig és el mot naufraig amb l’element inicial modificat per analogia de l’adjectiu mal. La corrupció que vivim, sens dubte, és un greu malfraig per al nostre país.
Joan F. López Casasnovas (4 de febrer de 2010)
Thank you this article I hope you have an enjoyable day.
ugg boots sale,
uggs,
gucci shoes