La sinagoga Hurva
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 18 Mar, 2010- Tercera Intifada? N'hi ha més d'un que ho voldria. De moment els avalots
que hi ha a Jerusalem fan pronosticar que la tindrem i tot perquè
alguns jueus van decidir inaugurar --per tercer cop, així que no podem
parlar pròpiament d'inauguració-- la sinagoga Hurva, destruïda ara fa
més de quaranta anys. Tanmateix, l'única cosa segura és que el cinisme
internacional és increïble, sobretot el de Jordània. Aquest estat,
absolutament inventat i solament per fer un favor al fill petit d'una
dinastia, la haiximita, expulsada de Hijaz per la família Saud va ser el
gran responsable de la destrucció de la sinagoga Hurva.
Han dir, els jordans –què era un jordà fa vuitanta anys?—que la reobertura era una provocació. Si seguim aquest raonament, el teatre des Born no es deu poder rehabilitar, ni cap casa. Bé, sempre que no estigui dedicat a escampar l’islam o que sigui propietat d’un musulmà. Aleshores tot és permès. I és que no em puc imaginar que si es tornava a cremar la mesquita d’al-Aqsa, com va succeir el 1969, els musulmans no la volguessin reconstruir. Em semblaria perfectament raonable que la restaurassin, etc. Jordània, i més concretament la Legió Àrab, va ser la responsable directa de la destrucció de cinc de les vint-i-set sinagogues que hi ha via a Jerusalem. Les altres vint-i-dues també van desaparèixer, el 1967, en un atac de ràbia. La sinagoga Hurva, que té prop de tres-cents anys d’història no és un temple, sinó un lloc de reunió, però tornar-la a aixecar no ha de ser entès com una provocació. En realitat, el problema deu ser que convé esborrar la història. Sí, aquella cosa perillosa que ens recorda coses que poden fer mal. Hurva ens diu que fa més de tres segles el barri jueu de Jerusalem era ben viu. Hurva desmunta una mica més una teoria escampada amb una intenció judeofòbica. Ningú no nega que en aquelles terres hi ha un col·lectiu amb uns drets, però no cal defensar-lo amb mentides. A Jerusalem, a Hebron i a altres ciutats, la presència jueva és molt més antiga del que s’ha venut. a Hebron hi han viscut jueus des de fa més de tres mil anys, amb una única excepció: de 1929 a 1967 no n’hi havia ja que aquell any els van passar rodeta. Però bé, a Jerusalem, concretament, ja eren el grup més abundant abans de 1850: així ho demostren els censos de població que va elaborar l’Imperi Otomà, que aleshores dominava aquelles terres.
Una provocació, recuperar un edifici? Des de quan? Ni tan sols ha canviat de propietari! Podria entendre que hi hagués alguna resistència a cedir part de la Catedral de Ciutadella als musulmans –cosa que tampoc no em semblaria intolerable--, però de cap manera em negaria a permetre que es restauràs un edifici cremat o enderrocat pels franquistes, per exemple, durant la Guerra Civil o després d’aquesta. Hi ha gent que té la pell molt fina –jo mateix—, però convindria que les coses s’argumentassin millor. És difícil, ho sé, però convindria. En realitat, el silenci d’alguns organismes internacionals, com ara la UNESCO, davant les agressions que ha patit el patrimoni d’alguns col·lectius ha estat prou tova. He dit tova? I ara: ha estat una vergonya i encara ho és.
No puc entendre que es mesclin ous amb caragols. No puc entendre que es discutesqui el valor que té un edifici o un símbol per a molta gent. No entendria que s’enderrocàs la Cúpula de la Roca –que no és una mesquita, per cert--, ja que és important per a moltes persones i, a més a més, és preciosa per dintre i per defora. Tothom l’hauria de respectar. I si algun dia cau, entre tots l’hauríem de tornar a aixecar. No té cap sentit oposar-se a reconstruir una mesquita o a discutir quan es reobre un túnel excavat fa alguns mil·lenis. També va passar, ho recordau?
Les religions son culpables de molts malts i tares de la humanitat, em referesc a totes les religions. El millor al meu parer, seria que no n'hi heguis cap. Deman un impossible, òbviament! Si n'hi ha d'haver que sigui en plenitud de drets igualitaris, tots tenen dret a manifestar-se, existir. repetesc, pel que fa a mi les esborrava totes del mapa i de la historia. Creure en Deu és una prova d'incultura de les mes flagrants.