El Sots Feréstecs
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 10 Mai, 2010- El procés de transformació dels carrers de Cabildolàndia en camins
rurals, està sent tot un èxit. Malgrat la feinada, fosca, subversiva,
traïdora dels de la Triple A, AAA (Associació d'Amics de l'Asfalt), la
reforma endegada pels tècnics municipals, que han comptat amb la
col·laboració inestimable i eficaç de les pluges de primavera, promet. "Contra el mal de la Triple A, la feina fina", és el nostre lema. Val a
dir que hi ha gent que es decanta per un altre: "El clot ben fet, no té
fronteres, ni té rival", però es veu que aquest col·lectiu ha estat
desqualificat perquè l'anàlisi ha demostrat que havien participat en el
concurs plens de Damm fins a les orelles. A hores d'ara el Jurat està
resolent sobre la reclamació: la contraanàlisi dictaminarà.
Cabildolàndia, després de tant anys d’acotar cap davant la Confraria del Sant Ciment, ha reexit amb força. Fa goig veure com cada barri, cada via, cada cap de cantó, s’esmerça a aconseguir criar el millor clot de Ponent. És un veritable concurs en què els millors creadors i fins i tot els ciutadans hi participen amb un entusiasme que fa patxoca. Hi han tingut un paper destacat els camions, els 4x4 –una mena de vehicles que odien el paviment— i sospit que algun empresari –ja sabem que les pedreres són adorades per aquestes contrades-- o per dissenyadors de primer nivell. La vila, cada cop més, s’assembla a una cosa nova. Jo li canviaria el nom. Propòs aquest: “Els Sots Feréstecs”, però si algú té una alternativa millor, cap problema, assumiré el que decidesqui la majoria: la democràcia ha de passar davant de tot. (Faig un incís, atès que acaben d’informar-me que els simpàtics membres del Tribunal Constitucional consideren que aquesta afirmació meva pot desafiar els principis més sagrats de la unitat d’Espanya. Sempre amatent al que diguin les autoritat, acat la seva decisió i… Bé, un cop acatada, m’alliberaré del seu jou: tururut!)
Tornem, acabat l’incís, als camins de la vila. Com deia, fa goig contemplar com el sauló que quatre extremistes pagats per l’autoritat empren per amagar els nostrats clots, desapareix poques hores després d’abocat. No se’n surten. Sabem exactament on són, els clots. Ells, els de la brigada municipal, els tapen, i nosaltres, que som unes espases, els recuperam poques hores després. Què es pensava la brigada? Som molt vius! No sap amb qui s’enfronten! Fins i tot hem editat plànols i estudis topogràfics de categoria per fer possible que cap ciutadà ignori on es pot trencar una cama, on pot punxar una roda, on pot contemplar aquesta meravella de forats. Tothom participa en el concurs. Quin serà el millor clot? Fa de mal dir. N’hi ha d’espectaculars. Al Born mateix, n’hi trobem d’una bellesa singular. N’hi ha de amb totes les formes, de tots els colors, de totes les fondàries. Hi ha visitants que fins i tot n’han tingut por. Efectivament: les agències de viatges estan col·lapsades. Es veu que la por és la por i alguns turistes despistats ha confós clots amb cràters. Deu ser que la influència islandesa ha arribat a l’illa. No cal preocupar-se. No hi ha cap vol ajornat., per ara. No cal patir ni adquirir passatges dels vaixells que surten d’aquell port (agredit per un mur espantós en forma de dic) que hi ha a Llevant… res d’açò. El polsim que veis, els núvols que s’aixequen de tant en tant dels nostres forats no són tòxics, no són cendra: és pols. El sauló té aquestes coses: dissimula els forats, però just el calcigues, l’escampes. És volàtil.
Em fa il·lusió assistir en directe a la votació per escollir els clots guanyadors: el més gros, el més profund –si és que una associació casta no s’hi oposa--, el més formós… Hi ha tantes possibilitats! Amb una mica de sort el concurs podria ser una biennal, però jo optaria per convertir-lo en anual i atorgar-los abans de Cinquagesma. Si a València tenen les seves falles, per què no els podem oposar els nostres clots? Sempre serien menys ofensius que aquests bujots ofensius que s’executen de mala manera per Pasqua. Cabildolàndia i el turisme els ho agrairíem, als responsables. Els nostres, clos, senyors, ni tocar-los! Ai, que he caigut dins un i no puc continuar! Treis-me d’aquí, que no puc veure els altres!
Els "Ciutadellencs radicals" haurien de fer el mateix que van fer a la plaça dels Pins, apadrinar un clot i anar al llit ben contents.