Els blocs que formen part de la comunitat de illencs.com són:
Míster | Un tallat, per favor
Què bo que és el cafè de bar! Bé, d'alguns bars, clar. Amb aquella escuma, ben calentets... Ara, que un cafè sigui bo o no també depèn de qui te'l serveix. Ai, els cambrers! En el fons són un pou de saviesa. Saben tot allò que ha passat, sinó de primera mà, dels comentaris que els fan els clients. A vegades, es construeixen unes teories d'allò més surrealistes difícils d'assimilar, però són el complement perfecte per un cafè ben calentet. Míster, un tallat! I res de sacarina, que he acabat el règim!
Francesc Sintes | El claustre de Shangri-La
Tots cercam l’harmonia i estam convençuts que la trobarem a Shangri-La. Cadascú té la seva. En arribar-hi, fins i tot allà necessitem conservar la intimitat. Passejar pel Claustre, en silenci, em serveix per reflexionar sobre el que passa, veig i sent. Així aconseguesc d’admetre el que em desagrada i acceptar que tothom pot tenir raó. I és que som un ignorant amb ganes d’aprendre. Només qui contrasta opinions encalça la veritat. Sovint, ni en aferrar-nos-hi l’entenem.
Sa monea | Dalt s'arbre
"Llum, més llum!" Diuen que aquestes van ser les darreres paraules Goethe, al seu llit de mort. Pot ser que, davant la imminència de la mort, li fes por la foscor, i estigués demanant només que s’il·luminés la seva habitació amb més intensitat. Malgrat tot, però, les seves paraules han passat a la història com una darrera reivindicació de l’esperit de la Il·lustració, una última exaltació de la llum metafòrica del coneixement i de la raó. Des d’aquest bloc intentaré aportar un poc de llum, tanta com em permetin els meus limitats coneixements, sobre els racons més foscos d’aquesta època que ens ha tocat viure.
Favàritx | Dubtes
L'altre dia vaig veure una pintada en una paret d'un carrer de Badalona i em va agradar molt. Deia: "No sé les respostes, però tenc moltes preguntes". Jo tenc molts dubtes, recoberts de la sensació que la realitat no és ben bé la que és, i que com diu Ovidi Montllor, diguin el que diguin, tot comença en un mateix.
Pau Gener | Sa tanca de s'era
No fa ni any em demanava què era un bloc. Ara, aquesta bona gent em demana que col·labori en aquest projecte de blocs, illencs.com. Gràcies. Heu de saber que hi tenc poca traça, i a la vegada molta il·lusió per envestir aquest projecte. A hores d'ara pens que hi reflectiré les meves aficions com són els llibres, la música (jazz), la fotografia o el teatre. Tot en pla casolà, modestament. Sempre tenc l'ànim disposat per aprendre i crec que, entre tots, l'hi treurem un bon profit a aquest nou mitjà. El meu propòsit és que a sa tanca de s'era no hi trobéssiu pols.
Medusa | Fragments d'insomni
Un replec de reflexions i cròniques d'aquest llombrígol. Cavil·lacions sobre homes, dones, relacions humanes i qualque relat perdut. Una lectura obligada per a escèptics irreverents.
Joan F. López Casasnovas | La ventada dels dies
La negació del món és haver d'entrar amb el cor feixuc en aquests temps llastimosos. Jour après jour, les temps s'en vont. Aleshores, ales = hores. A les hores: totes ens feren; la darrera ens mata. Més enllà de productivitats, el món tendia a la bellesa.. Passavolant: dedins aquest enfony, hi vaig desant pensaments, sentiments, farciments, arguments, deseiximents; indignacions, intervencions, preocupacions i altres dallons. Res d'humà no m'és indiferent... encara.
Ignasi Mascaró | Et Inopinanter
N'hi ha una, de clàssica, que diu que "fins i tot un cabell fa la seva ombra", naturalment s'ha d'entendre com a metàfora, a la vista de la fotografia. S'adreça la sentència a mi mateix, quan les ganes de viure pugnen diàriament contra el pessimisme veient el que hi ha: farà poca ombra aquest cabell, però habita en cos i ossa plena de ràbia. A la fi, tot serà molt romàntic, vessar idees i passions en anys d'eclipsi, parides sense dolor, tempo lent, intensitat en el ritme, "espressivo ma non troppo". Romàntic perquè ell, el del cabell solitari al sol, no sap a qui adreça la invectiva. "Mestre, -va demanar el deixeble preferit- renyareu quan digui bestieses? Fareu açò per mi?"
Pere Gomila | Veles i vents
"Veles e vents han mos desigs complir", cantava Ausiàs March, un dels poetes estimats. En aquesta època feixuga de frustracions i desenganys ens calen també els vents propicis i la vela estesa per navegar els camins dubtosos que ens esperen. Al cap i a la fi l’optimista de veritat no és aquell que creu que tot va bé, sinó el que veient que les coses van malament segueix lluitant, malgrat tot, per tractar de millorar-les. I així la paraula esdevé testimoni i resistència, voluntat i esperança.
Francesc Febrer | Bitsel·lània
Esteim a l'era digital. Els bits ens envaïxen per tots els costats. Però per sort, els humans esteim fets d'àtoms, encara. Per sort, insistesc. A aquest bloc hi podeu trobar retalls i petites onades de la vida real en un mar de bits.
Illencs.com weblogs de Menorca | Canal Feed RSS conjunt 
