http://www.illencs.com/index.php?blogId=6 Bloc de n'Ignasi Mascaró ignasimascaro 2010-09-08T11:27:39Z http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1388&blogId=6 Molt citat aquell dictum que diu <i>ubi bene, ibi patria</i>, que jo enfrontaria a un altre d'inventat, <i>patria quo tandem regredieris</i>, la pàtria és allà on finalment tornaràs. N'hi ha, en efecte, que un dia tornen, altres ja no mai.<br/><br />La literatura, diuen, són dos grans temes: 1.Algú torna a la pàtria molts anys després. 2.Un foraster ha arribat al poble.<br /><br />La resta són variacions, afegeix l'autor de l'ocurrència.<br /><br />Se’m fa difícil de triar. La pàtria pot ser molt agraïda, però la pàtria pot ofegar, la pàtria exigeix fidelitat, i a vegades silenci. No diguem les pàtries petites, ser menorquí i exercir de menorquí és molt agraït, tan agraït com ser d’un poble o ciutat mitjana de la Comunidad de Madrid o de Castilla la Mancha. Guanyar una etapa del tour no serà el mateix, la pàtria petita sortirà al carrer, pujaràs al balcó de l’Ajuntament, sonarà la banda de música i el batle farà un discurs, et dedicaran el nom d’un carrer o una escoleta, i durant un temps no podràs anar pel carrer sense obrir-te camí entre l’orgull dels compatricis. Ser fill de la gran ciutat és altra cosa, la fama és molt competida i la gesta molt exigent.<br /><br />Ja s’entén que el mateix serà una etapa ciclista que un premi en les arts totes. En la Petita Pàtria la quota de vanitat és fàcilment satisfeta, no has de fer gaire cosa per sortir al diari, pot ser cosa gran o simplement que has collit un esclatassang de 350 gr, que n’hi ha, n’he vist. El retorn triomfant, el fill il•lustre, l'entrevista en doble plana, la placa al carrer.<br /><br />Als qui no tornen els anam a cercar, extremeños por el mundo, españoles por el mundo, valencians pel món… ara la fórmula té èxit. A mi m’emocionen especialment els qui no volen tornar. Fa un parell d’anys Mónica Terribas entrevistava el bisbe Casaldàliga, entrat ja en un pàrkinson inicial, el bisbe al tercer món brasilià, de paraula clara, idees simples i directes, bellesa poètica, subversió cristiana, i molta serenor; tot això transmetia aquell homenet. No sé com està ni què se n’ha fet, record sí la resposta: no, no tornaré a Catalunya, vull morir aquí. <br /><br />- Y tu, ¿de dónde eres?<br />- ¿Yo? de Chamartín<br />-¿Y qué echas de menos?<br />- Pues…, poca cosa, la verdad, soy muy feliz aquí. Lo siento. General 2009-12-31T18:55:39Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1363&blogId=6 <div align="justify">Jaume Santandreu, aquell prevere apòstol dels marginats, poeta for'hores i incòmode les vint-i-quatre, parlava un dia de la necessitat del recés: tenc un piset que no coneix ningú, si no pogués desconnectar seria mort, o inútil. De tant en tant m'he retirar i recobrar l'equil·libri. </div><br/><div align="justify">La idea és que quan fas una feina dura i embrutidora, quan moltes coses depenen de tu, has de tenir cura de l'ànima i del cos, altrament el teu treball serà de baixa qualitat, estàs cremat i no ho sabies, tothom ho ha vist tret de tu, empès per la urgència, amunt i avall, presses, visites, reunions, entrevistes..Estrés en diuen ara.<br /><br /><br />Deia un dia Pasqual Maragall que als països nòrdics els polítics tenen qualitat de vida, volia dir el president que a les moltes virtuts de les democràcies escandinaves s'hi afegia uns polítics que tenen temps lliure, hobbies i família, lectura i una passetjada pel bosc. La majoria de polítics que conec és gent atropellada, el que veig i el que ells mateixos conten. Naturalment aquí hi ha classes, i graus de sinceritat. No és el mateix un senador o diputat, que un regidor o un conseller de govern. Ni tothom vol confessar el desastre de la seva vida quotidiana: reunions, assemblees, plens, els infants, l'escola dels infants, i el mòbil, puta mòbil que em condemna a la ubiqüitat, espera, ara no puc, et cridaré després, ai!, perdona no hi havia pensat més, i que saps es nombre? <br /><br />Un polític no ha d'esser un heroi, hauria d'esser gent normal, capaços d'aturar-se a un bar i perdre un'hora, no per la cosa populista de sentir la veu del poble, però també. Ho heu sentit mil vegades, el polític en entrevista o tertúlia diu allò de &quot;me deia l'altre un taxista...&quot; és clar, és l'única veu del carrer que coneixen alguns, el taxista que el porta d'una reunió a l'altra, de l'aeroport a la seu del partit.<br /><br />Classes, sinceritat, i animalitat política. No tothom ho porta malament, perquè no tothom és el que en diuen un animal polític; uns s'hi senten de pas, amb gran sacrifici personal, però n'hi ha que altra cosa no han fet ni saben fer, amants de la vida agitada, es mouen bé en la turbulència, improvisen, van i vénen, consumeixen premsa amb voracitat, cotxe i aeroport, roda de premsa i inauguració.<br /><br />Fa unes setmanes Josep Ma. Quintana comparava Zapatero y Rajoy, l'estil, la intel·ligència...,i mostrava la seva preferència pel gallec. Home, m'imagin que el gallec és més divertit, ocurrent, però no controla la temperatura del seu partit, que l'empeny a &quot;Mariano, ¡caña!&quot; i ell s'hi deixa, sovint de forma irresponsable. Posats a donar impressions sense cap valor, diria que Zapatero és un animal polític, que altra cosa no sap fer, sempre solemne i grandiloqüent, avorridet, mentres que a Rajoy el veig un home que dia sí i dia no es mira al mirall i diu: joder, ¡y qué hago yo aquí, con lo bien que estaria yo con los amigotes!, el liberalisme indolent empès per una llarga circumstància que un dia el va portar a la política. Tenc el mal pensament que Rajoy es tirant a vessudet, que no és mala virtut.<br /><br />La petita política, baixa i perversa, valora l'estajanovisme politic, valora produir més del que s'espera, i així un dia l'oposició dirà: &quot;...y mientras esto ocurría, usted, Sr. Zapatero, estaba de vacaciones en...&quot;, i una vegada serà que &quot;mientras se quemaba el bosque estaba usted de caza...&quot; es neguen el pa i la sal; ben al contrari, amic Collins, que vagin de vacances, que descansin i obrin els ulls, que facin carícies als que tenen aprop, i reparin les bajanades que arriben a dir i a fer simplement perquè en l'agitació quotidiana han perdut el sentit comú i ens tracten com a infants.<br /><br />Només se m'ocorre una cosa per millorar la qualitat de vida dels polítics, que es deixin estar de presències innecessàries, actes, rodes de premsa, entrega de trofeus, la infància i la tercera edat, jornades, inauguracions, conferències,... una engronada quasi sempre. És el que més s'assembla a quan et conviden a unes noces: el qui et convida s'hi sent obligat, i el qui hi va ho fa de mala gana, t'han fotut un dissabte de primavera, hauràs de fer un regalet i, a més ¿qué me pongo?.<br /><br /><br />Posem-m'hi una mica de seny, i si la premsa no sap de què ha de parlar que s'espavilin, o que tanquin, llegirem la novel·la començada va mig any.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><b></b></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><b>P.S.</b></div><div align="justify"></div><div align="justify">Amics e germans, sabent que els gestors d'illencs.com fan l'impossible per aturar l'entrada irrefrenable i massiva d'spam, i que fins ara els esforços no han reeixit, he desactivat els comentaris, a l'espera de segles amb major ventura. Sentint-ho molt.</div><div align="justify"></div> General 2009-11-29T11:57:26Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1342&blogId=6 <div align="justify">Jo volia que anassin a la presó tot dret, volia veure'ls humiliats, volia que en passar el poble cridàs: lladre, que ets un lladre! ¡ladrón ,sinvergüenza, cabrón...! i coses així. Però el sistema és garantista, té els seus procediments: que n'és de dura la llei! Visca la presumpció d'innocència, i tres vegades visca. </div><br/><p align="justify">(3ra. setmana d'Octubre de 2009: </p><p align="justify">Espanya, població reclusa: 76.337, 16.324 dels quals en presó preventiva. A Catalunya 10.456 presos, dels quals 2.215 preventius.)</p><p align="justify">Ja el coneixeu, un delinqüent, patrici de la societat civil catalana...I per cert, 'societat civil' a què s'oposa? és que n'hi ha una altra que no sigui civil?, no sé si m'agrada molt l'expressió, ho decidiré un dia d'aquests. Tenc la sospita que, en la pràctica, societat civil es refereix a la classe dirigent. Hi ha una ciutadania fora de les institucions de govern, és açò? una associació de vesins, una ONG, un club de ball flamenc, els amics de la gallina menorquina...? L'expressió em sembla retòrica, redundant com a mínim. </p><p align="justify"><br />Però de la duresa de la llei ja me'n vaig adonar fa temps: m'hauria agradat que a Doña Carmen Polo, Duquesa de Meirás, l'haguessin deixada a la frontera expropiada de Pazo, en un exili daurat i enjoiat, però no va ser així, hauria estat tot un símbol de regeneració i desinfecció democràtica. <br /><br />M'hauria agradat, per exemple, que en Jaume Font, de Sa Pobla, Mallorca, Illes Balears, agafat i sentenciat per delicte electoral, hagués estat una llarga temporada en quarentena, com preveia la llei romana <i>De ambitu</i> sobre frau en les eleccions: és que hi ha més gran delicte democràtic que violentar la voluntat de l'elector? Però al cap de poc tornava a ser magistrat de la república.<br /><br />Però no cal anar tan lluny, encara més aprop, m'hauria plagut, per exemple, que els enginyers finacers i mafiosos que van parcel·lar il·legalment &quot;Ses Retxilleres&quot;, a Ciutadella, Menorca, Illes Balears, haguessinn pagat un-damunt-s'altre els 12 milions de pts. de fa quinze anys: però el delicte, elevat i dictat pel suprem, fa prescriure passats uns quants hiverns. I els mafiosos traüllen tot el dia.<br /><br />M'hauria fet feliç que a Roldán l'haguessin deixat en prendes íntimes, masculines o femenines, fins a tornar el darrer cèntim que va saquetjar.</p><p align="justify">La llei és molt dura, tenien raó els romans. M'hauria de consolar pensar que el dia que m'agafin amb el ganivet encara en la mà i fresca la sang de la víctima, el comissari no em posarà un mà al damunt. Li diré: &quot;Sr. Comissari, vull parlar amb els meus advocats&quot; (sol dir-se així, en plural), ràpidament em declararé culpable i cooperatiu, mentre els advocats recercaran atenuants en la meva desgraciada infància.<br /><br />Però res de tot açò no em consola. Els anglesos, quan tenen un problema, tenen a la boca allò de &quot;<i>I'll tell my MP</i>&quot;, aniré a veure el meu diputat ,i li parlaré de la lenitat la llei; ja sabeu com va al continent britànic: discrictes unipersonals, proximitat del legislador. Però ni aquí, perquè ara mateix no sé qui és el meu MP, i si ho ho sapigués...<br /><br />La duresa de la llei és una ganivet de doble tall, és insuportable si s'aplica al teu enemic, és suau i civilitzada quan t'afecta.</p><p align="justify">I per a mi la Creu de Sant Jordi se la pot quedar dins una vitrina , ja no esmeneran el ridícul que han fet, i &quot;al loro&quot; la propera vegada, que diria l'advocat Laporta.</p><p align="justify" /> General 2009-10-26T19:48:36Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1324&blogId=6 Vaig ser educat en la idea que l'economia governa el món, que les relacions econòmiques determinen la realitat, i que tot el demés són realitats secundàries. Si no entens l'economia no entens res.<br/><p>Fa uns mesos, quan ja oficialment estàvem en crisi, era- és encara- habitual començar dient: “Jo no hi entenc d’economia, però…” i darrera l’adversativa una llarga dissertació sobre causes i efectes, els errors del govern, la ceguesa del president…, “però, ja ho dic, que consti que no hi entenc, però…”. Jo no el faré aquest preàmbul, ni seguirà l’adversativa. No sé vosaltres, amics, però un servidor és d’aquells que quan es pensava que ho havia entès, resultava que no. Un dia i altre has de refer la seqüència causal:, com era allò? Si puja la inflacció, se’n ressent el consum, aleshores el col•lapse productiu provoca desocupació, però cal tenir en compte els tipus d’interès que actuen… No, no era així, com era? O sí? No ho sé, ja no me’n record. I el PIB, què és el PIB? Estàs segur que ho has entès? I tens idea com funciona la borsa? O el dèficit exterior? O la política monetària? O la balança fiscal aquesta que mobilitza exèrcits a la frontera?<br /><br />De la lògica aristotèlica sí que me’n record: l’economia governa el món, no entens l’economia, aleshores no entens el món. De la conclusió se’n deriva un principi entre estètic i moral: idò, calla. No prediquis de coses que no entens.<br /><br />Home, Mathews, amic, més que callar potser més val ser discret. Les meves certeses no són de ciència econòmica, la meva ignorància en macroeconomia no impedeix la profunditat de les certeses macromorals: no m’agrada el món governat per l’economia realment existent. La desigualtat és dolorosa, la fam un fracàs de la ment il•lustrada, la guerra una relíquia antropològica…I així podríem seguir fins a l’actualitat, un col•lapse ecològic expressa el desgovern evolutiu i la deriva mental dos-cents anys després de Carles Darwin. I així uns quants paràgrafs més. <br /><br />Rebutjar amb tota vehemència els resultats no vol dir entendre els mecanismes que ens han menat a societats humanes d’extrema i lacerant imperfecció. Però seguesc sense entendre massa coses. Per sort, perquè així ho he triat, no som cap líder, ni de secta, ni de masses, ni d’opinió (em puc permetre, per exemple, no haver de llistar a la internet allò intel•lectualment tant empobridor de les “pàgines amigues”… els meus!). El meu desconcert no m’incomoda. Ho seguiré intentant, provaré de travessar les pàgines d’economia dels diaris, o més dret, me n’aniré al bar on tothom en sap i les solucions hi abunden; encara no has acabat d’entrar i sents allò de: </p><p>-<i>Jo ho tindria bo d’aclarir!</i> </p><p>uep, Peter Ignatius, escolta i aprèn : </p><p>- ...<i>i com volen que vénguin turistes amb aquesta puta carretera..., n’hi ha per matar-los a tots!</i> </p><p>-...<i>i a on va es P</i><i>resident a pujar s’IVA, quan sap ben cert que…?</i> </p><p>- <i>Es maonesos ho tenen clar…</i><br /><br />Hi ha coses que em consolen. He observat que molts físics quan es fan grans esdevenen teòlegs, la partícula de Higgs no apareix, guanya terreny la idea que hi va haver big-bangs anteriors, i entre una cosa i l’altra, la desecreença els retorna als braços dolços i acollidors del Déu Creador; no dic que tornin a anar a missa a primer fila, però els seus escrits acaben en una vaporosa espiritualitat, o si voleu, en una prosa mística quasi religiosa. (Ai! Mathews, l’edat fa aquestes coses, vigilia, tu i jo som materialistes prehistòrics).<br /><br />Però ningú no guanya els economistes quan es fan vells. Un economista jubilat és l’ànima més descreguda que et puguis trobar en el jardí dels escèptics, et miren als ulls i diuen: no et creguis res del que diuen els economistes, no saben res! Ah! Jo em pensava que l’economia era una ciència molt seriosa i respectable. Però m’ho diu un venerable activista que els anys han fet un savi. Què faig, a qui he de creure? Vet aquí una seqüència tòpica: prestigiosa Facultat privada, doctorat a Califòrnia, assessories àuliques ben retribuïdes, informes pagats a preu de diamant, premis i reconeixements, llibres unes quantes dotzenes… per acabar a una camilla sentenciant que tot és una mentida, que la ciència de la diagnosi econòmica és un bluff. <i>Oiga, joven haga como yo, no se crea nada de lo que dicen los economistas. </i><br /><br />Ciència predictiva no superior als models meteorològics de TV3. Van tocar el cel amb un dit, van predir, van polemitzar, van sentenciar..., i quasi res no es va complir. Però no he vingut a desprestigiar la molt noble ocupació d’economista, on hi ha de tot. A més, tornem a Aristòtil: si he començat dient que no sé res d’economia, les meves opinions no tenen cap valor, no s’han preocupar. Amunt els economistes! Només dic, amagat davall una taula i a les fosques, que els economistes, més que ningú, tendeixen a la increença: els anys, la saviesa, o simplement la llibertat.<br /><br /> </p> General 2009-10-05T13:33:32Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1314&blogId=6 - I quants d'anys fa, dotze, tretze…?<br />- Quinze, ja en fa quinze, i què molt que l'he enyorat!<br/><div align="center"> *</div><br />- Que t’agrada més, així..., o així?<br />- Així, així,... poc a poooc...<br /><br /><div align="center">*</div>- Açò és tot?, no n’hi havia per tant.<br />- Ja ho saps, sa gent és molt dolenta.<br /><br /><div align="center">*</div>- Venga, deixem-ho en un quinze.<br />- Quinze? hmmm, sap què és, que tenim es marges molt ajustats, és una <br /> guerra, no hi ha alegria.<br /><br /><div align="center">*</div>- T’ha sortit boníssim.<br />- Idò, no hi ha cosa més bona de fer.<br /><br /><div align="center">*</div>- S’àvia, que faràs macarrons, demà?<br />- Altra vegada?<br /><div align="center">*</div>- Hi havia una gentada. I ella, un esclat de plors, mesquina.<br />- I es germans, que hi eren tots?<br /><br /><div align="center">*</div>- I <i>con cuidado</i>!, que sigui sa darrera vegada que...<br />- Maaa, no ho tornaré a fer més, t’ho jur!<br /><br /><div align="center">*</div><br />- T’he estimat tota sa vida.<br />- I ara m’ho dius?<br /><div align="center">*</div><br />- No t’enganis, no hi pensis més, no tornarà.<br />- Però, i què li he fet? No ho entenc, de ver que no ho puc entendre.<br /><br /><div align="center">*</div>- Plora, primer plora, ja m’ho contaràs després.<br /><br /><div align="center">*</div>- Aquestes faves no sé si no estan un poc granadetes.<br />- Idò, lo que te deia, es segon capítol és es millor, t’agradrà molt.<br />- I ara hauré de sortir a comprar cebes, no sé ont tenc es cap.<br />- Bé, ja veuràs, el llegiràs amb un instant.<br /><div align="center"></div><div align="center">*</div><p>- No té alegria, el veus ales baixes...<br />- A vegades ho fan.<br />- És que no sé què tenc que fer.<br />- Fa mal dir, que el tens a ombra, que el regues molt?</p><p align="center">*</p><p>- No t’ho creguis, no ho diu de ver, ell és així.<br />- Jo crec que en es fons encara m’estima.</p><div align="center">*</div><p>- Amb llet o sense llet?<br />- Juuust una goteta.</p><div align="center">*</div><p>- I un groguet, així, no t’agradaria més?<br />- I no ho sé, aquest verd tampoc no me desagrada.</p><div align="center">*</div><p>- I com elze vol, grossos o petits?<br />- Ai!, no ho sé, una mida que estigui bé.</p><div align="center">*</div><p><br />- I ton pare i ta mare qu’ho saben?, perque, vulguis que no serà un <br />disgust.<br />- No me’n rallis! No hi vull pensar.</p><div align="center">*</div><p><br />- Estàs ben igual, no has canviat gens. Bé, tal vegada ets ulls un poc <br />més tristos.<br />- I quants d’anys fa?<br /><br /></p> General 2009-09-27T13:15:27Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1309&blogId=6 <p>Ens passam el dia llegint cares: ell sembla que està maleït, fa mala cara…, i què content que ha vingut avui,... què tens?... No tothom té la mateix transparència a la cara, conèixer una persona és aprendre a llegir-li l'expressió. I a vegades la lectura és total, dramàticament transparent, és el cas d'una parella:</p><br/><p /><p>-Que t’agrada?<br />-Sí.<br />-Hmm! ja veig que no t’agrada.</p><p>No hi manera de mentir, la descodificació és total de tant que es coneixen, ell ha dit que sí, que li agradava, però ella ha entès que no, perquè li coneix fins a la darrera arruga de la cara, el to de veu, el moviment dels ulls. Qualsevol que seguesqui una sèrie de televisió repararà com n’és de fonamental aquesta lectura en el dinamisme dels fets i seqüències, de fet, molts diàlegs i escenes comencen quan un dels dos diu: <br /><br />- ¿Qué te pasa?<br />- Nada, no me pasa nada.<br />- Oye, que a mí no me engañas.<br /><br />I una i altra vegada, l’un mira l’altre i repara que ocorre alguna cosa: és una forma de començar l’escena i els diàlegs. Així és a “Amar en tiempos revueltos”, per exemple, l’única sèrie que més o menys seguesc des de fa temps, deixada, repudiada, represa, un dia sí, l’altra no, ara hi som i ara me’n vaig. Vaig saber que Javier Marías n’era addicte, però deu ser l’ únic que compartim, açò i l’edat (questió d’unes poques setmanes, i que els dos compartim amb Isabel Preysler, uau! A la coqueteria hi afegirem un mica de glamour). Dic l’únic perquè el novel•lista és famós i jo no; Marías té tendència a mostrar-se emprenyat, i jo no; Marías escriu en frase llarga i una mica pesant, i jo no; jo escric amb ordinador i ell no; jo som menorquí i ell no. Ell no és illòman i jo tampoc. etc. <br /><br />- Vamos, cuéntame lo que te ocurre.<br />- Que no, que no me pasa nada, déjame en paz.<br /><br />I d’aquesta manera pot avançar la sèrie. Lectures de cara, reaccions exagerades, caràcters explosius. I aquesta és l’altra: la lliçó que en treus d’aquestes sèries és que els conflictes humans no són desgràcies sobrevingudes, són baralles fruit del mal caràcter, la resposta exagerada, la sospita, la gelosia, la resposta brusca i mal-llengada, la tossuderia, l’orgull, el malentès… És així en la vida real? Ocorre en la vida real que la facis o la diguis i et disculpis tres segons després? No, açò només ocorre en les pel•licules americanes, aquelles en què algú incidentalment conta que sa mare va morir fa trenta anys, i l’altre li expressa el seu condol amb gran sentiment, com si hagués passat fa tres dies.<br /><br />Tot és fals, tret que volguem creure que el mal caràcter determina el futur del món, el canvi climàtic i l’equil•libri geoestratègic. No és mala cosa fer psicologisme: “el caràcter és el destí de les persones”, cita Javier Marías a la novel•la “Corazón tan blanco”, sentència que l’anglòfil novel•lista (el angloaburrido, que li deia F. Umbral amb la mala llet de quatre whiskeys) atribueix a Shakesperare. Naturalment m’ho vaig creure, i en vaig prendre nota, perquè la frase m’agrada, la veus feta i realitzada cada dia: quanta gent ha malversat la seva vida per un geniot intractable, la frase mal dita, la brusquetat innecessària, reforçada encara en la més estúpìda de les sinceritats: som així, i ja no canviaré. Imbècil, tu ets un imbècil. Notables intel•ligències s’han perdut per mal caràcter, estic cansat de veure-ho.<br /><br />Però tampoc no anem molt lluny per camí. Criticable i perillós és el psicologisme, pensar que si Adolf Hitler no hagués perdut son pare tan prest la història d’Occident hauria estat un’ altra. Erich Fromm ho va criticar en pàgines memorables, Fromm, aquell autor segrestat per la progressia parroquial, que havia llegit “L’art d’estimar”, però no havia llegit, o no havia entès: “La por a la llibertat”.<br /><br />Va ser més tard, Noèlia, la-de-bon-caràcter, que vaig saber casualment que la frase no és del dramaturg anglès, és del grec Heràclit: <i>éthos anthrópo daimón.</i> Però és igual, Shakesperare coneixa els clàssics, i Javier Marías segur que també. Som ànimes bessones. Tot i que ell escriu a “El País” i jo de temps llegesc “La Vanguàrdia”, pomes i peres. Ell és un senyor de Madrid, i jo som només ciutadellenc: <i>nobody is perfect.</i></p> General 2009-09-21T13:51:15Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1294&blogId=6 Hi ha una espècie de model, almenys en terra provinciana, d'autònom petit empresari; en la versió de mitja edat són panxudets, vividors, xerradors… Han fet un duret, o dos o sis, i se'ls gasten en soparets, barra americana, porno a la xarxa, i fora hores pares de família. Naturalment opinen que la joventut és un desastre.<br/><p> És un d’ells, casa-mansió, pisos, llanxa amb fora borda, ...un endemisme social: Nasi, què fas? Mira, feia una birra. Feia mil anys que no te veia, com ‘stasss? Hmm! Bé, sí, sí, va bé. Un d’ells, de manual, s’asseu i desembarca manat de trenta claus, mòbil, Winston, encenedor... Tu, Nasi, i què me’n dius de...? I en un instant hem passat del centenar de directors generals del Consell (així ho diu), a la posidònia, els amarraments, na Carbonero que no sap qui li l’encalça, i els maonesos, en Ramon Orfila , en Creueta...</p><p>El món real és molt dur, Nasi no te’n vagis, calma. Pausa plena i ofegada, vol dir que surts a fer una cervesa, avui s’a’l•lot no hi és, i el llibre de Nel Martí l’hauré de llegir en un parell d’empentes: me’n vaig a voltar. I quan érem a l’empasta de carrils-bici, que jo no te dic que que no estigui bé açò d’anar en velo…, intent una maniobra de distracció, uf, em té ofegat. El meu amic petit empresari i de panxa més que mitjana, és un bon al•lot, enverinat de política. Quan érem vesins ja li agradava parlar-ne, aleshores es declarava centrista i escoltava una mica, amb dificultat, amb algun elogi: m’agrada rallar amb tu perquè tu ets un homo qui..., etc. etc. Però la cosa ha progressat, ara es confessa de dretes, sí, de dretes! què passa! Allò de la derecha maricomplejines ha fet efecte, però és només una sospita. I què me'n dius de…?<br /><br />Maniobra de distracció: tu, Toni (li direm Toni), i què s’ha fet de ses filles? Sa major farà segon d’econòmiques… I a quina universitat? Ai! espera…, hmmm, a Barcelona.. Però quina? hmmm.... I reprèn, saps què te dic?, que no hi ha dret, molt de prometre residències per estudiants…, saps què me costa…?<br /><br />Em té esgotat. Què bé que estava jo a casa, amb el llibre de Nel Martí i un llapis blanc. Benvingut en Nel Martí al gènere de l’assaig, ja era hora. Un llibre ben escrit, que no sé molt bé a qui s’adreça. A vegades parlam de coses que ja estan dites, però per alguna raó necessitam repetir-les; algun interrogant, alguna anotació al marge…El meu amic em té rebentat, un terrorista de la política. I el futbol? i per què no parlam de futbol? Ho sé tot, el <i>deporte rey</i> no té secrets per a mi: Pedro, Shigrinsky, Iniesta...Però no, ja hem deixat les filles de l’empresari i tornam a ser a la crisi immobiliària... Ara som tres, s’ha assegut l’amo del bar: i què trobes que hi ha dret, que jo de terrassa me cobrin...perquè a jo m’han dit que...? I de què rius?<br /><br />No tenen idea de què ric, i segurament tenen raó en no poques coses. El llibre d’en Nel Martí haurà d’esperar, ara no estic preparat, mal acostumat en terra falsa, aviciat d’aïllament i silenci,…On vaaaas? Seu, farem sa darrera. Vénga, convida-mós! Caaalma, Mascaró, començarà el curs i t’hauràs d’armar de paciència. I lo més fort de tot, Nasi, és que en Matas mos va enganar de mala manera, i te diré perquè: amb açò d’es català a ses escoles mos ha venut a tots...<br /><br />I si parlàssim de teologia? Segur que els meus companys de taula també en saben, saben de tot, i jo aquí, avui, a finals d’Agost amb brisa del nord, i amb cervesa alemanya, he vingut a aprendre.</p> General 2009-08-31T11:52:13Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1284&blogId=6 <div align="justify">T'agrada un autor, l'has llegit, l'has observat bé, inconfessadament el vols imitar. Hi ha coses, emperò, resistents a l'imitació: el ritme de la prosa, aquella particular i automatizada distribució d'accents i prominències, el fraseig, la tria vocàlica i l'ordre dels mots. No sempre és voluntat estètica innocent: l'assassí va disfressar el seu estil, o va imitar el d'algú que pretenia implicar.</div><div align="justify"></div><br/><div align="justify">Però ah, l’expert ho va descobrir, no va estar molt a veureu-ho clar: el qui escriu és una dona, i no té més de 40 anys. Per exemple. Coses així les estudien els qui es dediquen a la lingüística forense, val a recordar que forense ve de forum, plaça publica, lleis, tribunals…, i no cal relacionar-la necessàriament amb exploració de cadàvers a la recerca d’indícies i respostes. De temps coneixia sumàriament el que es coneix com a fonètica forense (entre la fonètica articulatòria, acústica, correctiva, etc), aquells experts que escoltaran l’enregistrament de veu on s’hi diu “Bueno, y qué passsa con la pasta, que estoy hasta los cojones de esperar, oye, que os la estáis jugando conmigo”, i ha de determinar-ne l’autoria, si la veu es correspon amb la de l’acusat, si està manipulat, etc. Les empremptes acústiques, estudis pericials, l’edat del subjecte, l’estructura de formants vocàlics, els harmònics superiors que determinen el timbre de la veu, etc. I al final l’informe dirà: sí, la veu és la del regidor d’urbanisme, o del seu corruptor. El regidor, com sol succeir, ho negava tot, i se sentia molt ofès. <br /><br />La fonètica forense fa més coses, detectar la simulació d’accents estrangers, una de les moltes formes disfressar qui ets (aquí tal vegada no ho faria malament, però no m’acabo de veure a les ordres del comisario Bermúdez). O veieu l’interès d’estudiar les veus que amenacen (una bomba, un suicidi), contrastant les que van complir l’amenaça amb les que només practicaven un joc sinistre.<br /><br />Fa poc vaig conèixer Lluís de Yzaguirre, de la UPF, assistent a una trobada on hi resultava una presència exòtica: la tecnologia de la parla, però no només la fonètica. Un lingüista forense dedicat també a l’estudi de textos, coses com detecció de plagis (utilitzen un programa que es diu CopyCatch, res a veure amb els programes per detectar els fraus dels nostres alumnes des de la xarxa), determinació d’autoria, o establir els perfils lingüístics de l’autor d’un text. Per cert, germans, quin gust aprendre coses noves!<br /><br />En aquestes estava quan justament “La Vanguàrdia”(16.7.09) entrevistava a la contraportada a un tal James Fitzgerald, lingüista forense als tribunals dels EEUU, hi diu l’autor que és capaç a saber de forma indubitada si el qui escriu és home o dona, “cada coma, la sintaxi, la tria lèxica, els paràgrafs, el ritme, tot ens identif¡fica i tendim a repetir-ho”. Una breu nota de suicidi no dóna per molt, però en textos llargs és aquí on intervé els buidatge de textos (en vaig parlar a un article anterior): tots, també els més excelsos poetes, repetim seqüències lèxiques, conjuncions, ritmes de final de frase. (Hi afegiria que també els músics, inclosos els més grans, repeteixen clixés i frases musicals una i altra vegada.) La tecnologia per bé i per mal, em deia Lluís de Yzaguirre que els correctors de textos són el seu enemic, perquè els errors diuen molt de l’autor. Jo mateix crec haver-ho intuït llegint comentaris anònims als blogs de www.illencs.com : hi ha errors molt comuns, altres més aviat rars, i altres que mai no fem, tret que volguem disfressar-nos en prosa. Quina por! amics, la llengua com a prova incriminatòria.<br /><br />També hi actua el lingüista davant l’ambigüitat d’un text legal, sempre sotmès a interpretació. Imagina, Morgan, un advocat defensor (la cosa ocorre a Birmingham) que argumenta que l’expressió X no significa el que pretén el jutge, i com a prova buida el British National Corpus (100 milions de paraules, en la versió de 2007, on line), per demostrar crucialment que el seu client mai no podria haver entès l’expressió en qüestió tal com clamava <i>Your Honour</i>, <i>Su Señoria</i>, entre nosaltres, o Sa Senyoria, en alguna remota comarca.<br /><br /><br />Fet i fet, els lingüistes fan coses que els filòlegs parcialment ja feien: s’enfronten a un manuscrit, n’estudien la cal•ligrafia, estableixen la data, i després el text en si mateix, el perfil de l’autor, la contaminació d’altres llengües, etc.<br /><br />Fins aquí he escrit 708 paraules, he fet l’exercici d’evitar tot allò que em pogués identificar com a parlat de les Balears (unes poques cosetes), però ben segur que el meu novíssim company em descobriria. D’aquí que un altre punt d’interès dels lingüistes forenses són els estàndards: no totes les llengües tenen estàndards regionals, subestàndards en diuen alguns. En espanyol peninsular difícilment un article de premsa donarà pistes lingüístiques sobre l’origen territorial de l’autor. Però aquesta és una altra història.<br /><br />Idò bé (som tornat a casa), vet aquí una mostra de noves professions, els detectius lingüístics. Un dia li demanaran a un ex-alumne: i què has estudiat? I respondrà: Filologia. Fas classes de català? No –dirà el jove graduat- treballo per a la policia. I d’aquí en naixerà una gran amistat. O potser no. Un amor sense paraules, no fos cosa que... </div> General 2009-08-10T11:44:54Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1274&blogId=6 Posa que has escrit 500 articles -no ho sé, ja ho comptaran i contaran els meus neboders- i vols saber quantes paraules diferents has emprat, o quantes el meu vesí Joan F. López, o Francesc Sintes, o quin vocabulari contenen les novel·les de Josep Maria Quintana o Baltasar Porcel, i açò, per què algú ho voldria saber?<br/><link href="///C:DOCUME~1IgnasiCONFIG~1Tempmsohtml11clip_filelist.xml" rel="File-List" /> <style> st1:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <style> </style> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">El buidatge de textos no és cosa d’ara, sí ho és l’eficàcia amb què ho podem fer amb la tecnologia computacional dels nostres dies. Saber que el Nou Testament grec conté 5.436 paraules diferents (d’un total de 137.480 ocurrències), o que la Il·liada d’Homer 6.650 (d’un total de 111.710) era abans un treball ingent digne de monjos benedictins, actius o exclaustrats. D’acò se n’ocupa el que en diuen Lingüística de corpus: buidar els corpora, i etiquetar-los, indexar-los per a posteriors utilitzacions, 'lematitzar' en diuen, que permetrà que el programa reconegui en el recompte les diverses formes d’un mateix verb, per exemple. Farà més coses: llistar les paraules per ordre de freqüència, i presentar-les en el context que haurem determinat. Aquesta feina està feta en el cas dels clàssics grecollatins que són de domini public, així, per exemple, és excel·lent el material de la Universitat de Lovaina, on line.</p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Posem que vull saber si un determinat autor illenc del s. XIX (naturalment partint del text digitalitzat per un becari mal pagat) empra el mot ‘idò’, puc aleshores determinar que em llisti les paraules en contextos n-mots a l’esquerra i n-mots a la dreta. O imaginem que apareix un manuscrit que hom atribueix a Shakespeare, ràpidament un programa de concordàncies determinaria si encaixa en el lèxic de 20.035 paraules del dramaturg anglès, com les emprava i en quins contextos. Shakespeare, per cert, tenia comparativament un vastíssim vocabulari, ell tot sol va encunyar, creació <i>ex novo,</i> 2.035 paraules: derivacions, hel·lenismes, cultismes llatins, de les quals unes 1500 van sobreviure i figuren als diccionaris d’anglès més voluminosos. A una escala menor, ens faria descobrir que el nostre Àngel Ruiz i Pablo emprava <i>llavors </i>i <i>allavores</i> en contextos i valors diferents, i no feia ús d’aleshores, <i>llavò, llavonces.</i></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Jo mateix he emprat alguna vegada, en la seva versió més senzilla, aquests programes. Sia el cas que un alumne de llatí o de grec ha de traduir un determinat autor, amb les concordàncies podrà accedir fàcilment a un vocabulari de freqüències, que li dirà que 678 paraules representen el 80 % del vocabulari de l’autor en qüestió: sabrà, idò, en quin vocabulari caldrà aplicar-hi esment i memòria. I pot aparèixer un <i>hàpax,</i> que en grec vol dir ‘una vegada’, un mot d’una única aparició dins un corpus lingüístic: imaginem que el fabulista romà Fedre va emprar tres paraules que cap altre autor llatí va emprar mai; si la frase és “el cel color x” no serà difícil l’encert, però si diu que “Fabi era un home molt x” ja tenim un problema, només podrem fer conjectures: així són les llengües textuals, les llengües de corpus, no tenim ningú a qui demanar: <i>salve, dilecte Claudi Pulcre, exactament què significa en llatí…? </i>En el cas de Plaute, els hàpaxs són unes quantes dotzenes: l’autor de comèdies feia ús d’un llatí col·loquial que en molts casos ni va derivar a les llengües romàniques, ni tampoc va merèixer la supervivència en la modalitat literària que en deim llatí clàssic.</p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Més curiós, quasi divertit, és el cas de l’hebreu. La bíblia hebrea conté en nombre rodons unes 8000 paraules, 2000 de les quals són hàpaxs. El més interessant és que alguns mots de traducció no del tot segura, o caiguts en desuetud, van ser reutilitzats en la (re)construcció de l’hebreu modern de l’estat d’Israel: considera, José Ignacio, que un mot que apareix al Gènesi 15, 2 i d’incerta significació (<i>mésheq</i>) ara vol dir ‘economia’, i un altre del profeta Ezequiel 1,4 (<i>hashmal</i>) ara significa ‘electricitat’.</p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Per cert, no sabem de quina fusta era l’arca de Noè, el terme hebreu és un hàpax, i va morir pel camí.</p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Fa uns dies vaig conèixer a Barcelona un expert en alguns d’aquests temes, i col·labora amb la policia. Ara ja sabeu a qui interessa, entre d’altres, la lingüística aplicada. Potser us ho contaré un altre dia en girar de nord i les vetlades més fresques em convidin a l’escrivinia.</p> General 2009-07-24T11:43:50Z ignasimascaro http://www.illencs.com/index.php?op=ViewArticle&articleId=1267&blogId=6 <div align="justify"><link href="///C:DOCUME~1IgnasiCONFIG~1Tempmsohtml11clip_filelist.xml" rel="File-List" /><o name="PersonName" namespaceuri="schemas-microsoft-com:office:smarttags"><xml> <w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w> </w> </w><xml> <w deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w> </xml><object classid="38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"> <style> st1:*{behavior:url(#ieooui) } </style> </object></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></xml></o></div><style> </style> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">La gent ja no mira, fa fotos, la gent ja no observa ni escolta, llig articles dels quals sortiran articles, l'article diari, setmanal, quasi tot és de segona mà. <span> </span>Passava el Rei <st1 productid="la Princesa"> <span> </span>i ningú no se'l mirava, o els dimonis, els cavalls, els balladors. Ningú no esglaiava els ulls, tot era un bosc de braços estirats per immortalitzar el fet amb 6 megapíxels. <o /></st1></span></p><br/><div align="justify"><link href="///C:DOCUME%7E1IgnasiCONFIG%7E1Tempmsohtml11clip_filelist.xml" rel="File-List" /><o name="PersonName" namespaceuri="schemas-microsoft-com:office:smarttags"><xml> <w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w><w> </w> </w><xml> <w deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w> </xml><object classid="38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"> <style> st1:*{behavior:url(#ieooui) } </style> </object></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></w></xml></o></div><style> </style> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">Aquí tothom es creu un artista: Mascaró, ja ho havies dit, ja fas com els polítics de la terra mitjana. I què faràs després amb les fotos? les contemplaràs? Les exposaràs a la contemplació planetària? Et vas pedre el fosquet, els núvols i l’aigua indefinible, feies fotos, el món per un forat.<o /></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">I així amb les humanes persones. De tant en tant et presenten a algú i diu: “Ah, Ignasi, m’han parlat molt de tu”. Ui! ja faig una passa enrera, tot i que la cosa no presagia antecedents penals, enc que fa pensar que han parlat bé de tu (si no no ho diria) no m’agrada, gens ni mica. Un nuvolet de misteri hi va bé; deia Carlos Castaneda que el millor és emboirar una mica la pròpia l’existència als altres, així podràs canviar lliurament i sense traumes. I tanmateix és inevitable, tots tenim notícies d’un i altre, quasi tot és de segona mà. <o /></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">Sempre he dit que els amors de segona mà no tenen conseqüències, però els odis sí. Repara, Georgine, que potser t’han parlat malament d’algú, un dia i un altre, què dificil serà que en conèixer-lo en carn mortal li otorguis les garanties processals de l’amistat naixent! pesa tant el que t’han contat! I ara el tens davant, i just passat s uns dies veus que no era com ho contaven: hi has caigut, una altra vegada, odis i antipaties de segona mà. Me cau fatal! qui? però,…que el coneixes? No. Idò?<o /></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">En això és basa la indústria de la xafarderia, (<i>Gossip in a mediterranean village</i>, un títol que <st1 productid="em suggerir Eduard Delgado">em va suggerir Eduard Delgado</st1>, deu fer trenta anys; no vaig arribar a cercar-lo, un article a un <i>journal</i> d’antropologia) en un saber maculat de segona mà, per passar el temps, per consolar en la desgràcia de la teva podrida existència, per controlar l’extraviat, per vendre oci passiu, per creure erròniament que els rics, malgrat tenir-ho tot,<span> </span>no són feliços. </span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">M’ha semblat veure que hi ha gent que no tenen amics, tenen informadors, i què me’n dius de…? Benvingut sia l’encant d’una coneixença primigènia i sense història, poc a poc, de sorpresa en sorpresa: què noms?<span> </span>Patrícia, <span> </span>oh, què polit, i tu? Me diuen Pitxu…, hmm, no sé si m’agrada molt. <i>No vull saber què noms</i>, li diu Marlon Brando a Maria Schneider, emprenyat, cridant, obre les cames i deixa’t estar de noms: un apartament a Paris i sense mobles, tot salvatge i sense llinatges, la insistència, el càstig genital, un tango mal ballat, un tret de mort, un gest de dolor infinit i un xiclet enganxant a la barana: sexe i mort sense paraules. I no era a Perpinyà, a Madrid un migdia d'estiu amb el permís del sergent Abarca, ¿<i>Te acuerdas, Peixegueiro?<o /></i></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">Jo crec que Castaneda, si va existir…, ja en sabia ell de boires i brumoses existències!, podria haver pensat en els artistes. Alguns artistes és millor no conèixer-los i quedar-se amb la seva obra, és per l’obra que volen ser coneguts, jo crec que alguns fins i tot ho saben, i s’amaguen. Aquí la primera mà és l’obra, la persona és secundari, tan secundari que vivim la maledicció dels coetanis: més m’agradaria no conèixer-lo! A qui li importa com era JS Bach a la intimitat? O si Miles Davis era un fill de puta, irascible i tirànic. Jo als genis, els autèntics i els disfressats,<span> </span>no els perdon ni el mal caràcter ni la dolentia, per tant millor tenir-los lluny, i si algú me’n vol parlar li diré:no, no m’ho contis, que els seus llibres, la seva música, els seus quadres,...m’agraden molt.<o /></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">I a l’inrevés, estimat Henderson: l’altre dia la vaig conèixer, finalment, ella, tan feliç, tan coquetona, tan poma, tan satisfeta i glamorosa, tan chic: ara ja no m’interessen els seus poemes. Quina desgràcia haver-la coneguda!<o /></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">Però el que he escrit, ja ho sabeu, és una mentida, tots volem conèixer si és el cas l’ànima immortal i coetània objecte de la nostra devota admiració, però present el cos cal estar preparats per al pitjor, tal vegada no suportarem que tenia les dents lletges.<o /></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;"><o> </o></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt;">Però açò podria ser també una mentida, o tal vegada no. Potser serà que li digui: Senyora, la seva conversa és d’allò més interessant, i la seva obra em té seduït, aprofundeix meravellosament en els desitjos i temors de l’ànima humana del nostre temps,.... </span><span lang="EN-GB" style="font-size: 10pt;">Em té als seus peus i a les seves ordres, començaré per dedicar-li quatre punts suspensius.<o /></span></p> General 2009-07-13T22:17:31Z ignasimascaro